RELAT DE MARISOL BALIHAR FERNÁNDEZ: TORNAR A NÈIXER

PRIMER RELAT!!! La Marisol Balihar Fernández, de pare indio i mare catalana, ens ha enviat el primer relat de la nostra pàgina, i és impressionant!...us posem en contexte:
Al 1984 té lloc la Operació Blue Star: Indira Gandhi, primera ministre de l'Índia utilitzant com a excusa reunions clandestines terroristes entre Jarnail Singh Bhindranwale i els seus deixebles amb la intenció d'arreplegar armes al Golden Temple d'Amritsar, el lloc de peregrinatge principal dels sikhs, mana atacar amb tancs el temple. El resultat és una masacre de mils de civils que estaven de peregrinatge al Temple i que no havien comès cap crim. Indira Gandhi només volia mostrar al seu país lo dura que podia ser en una atac injustificat com aquest.

Aquí teniu el relat del pare de la Marisol Balihar:
TORNAR A NÈIXER

Tan sols tenia 23 anys. Jo anava amb el meu cosí i un amic. Érem tres joves que volíem descobrir el món, viatjar i observar. Aquell 31 d’Octubre de 1984, hauria d’haver sigut l’acomiadament per una temporada a la nostra terra, allà on havíem nascut i crescut, el Punjab de l’Índia, amb alegria i tristesa, ple de plors i d’abraçades.
L’aventura començava a les 13:00 h. Vam deixar l’equipatge en un vagó i vam esperar a rebre indicacions. Després de mitja hora, pugem al tren i entre la multitud ens fem un forat per poder seure, encara que fos al terra. En el vagó no hi cap ningú més, joves, nens, nenes, avis i avies, tots en dos metres quadrats. Esperem impacientment, restem callats i un silenci s’ha impregnat per tot el tren. Estic neguitós i m’és impossible passar la saliva, ja que és la meva primera nit fora de casa. En els vint minuts d’espera me’n recordo de la mare, del pare i dels meus germans, que estaran fent? Quan els tornaré a veure? Moltes preguntes i records passen pel meu cap, simplement començava a trobar-los a faltar.
Un so agut sona des de fora. Veiem com un home dóna la senyal de pas al tren i comencem a moure’ns. Quina emoció i quins nervis! El viatge restava amb tranquil•litat, la gran majoria de viatgers estaven dormint, fins que, un brusc fre del tren ens va fer despertar-nos d’un salt. Seran problemes mecànics o canviaran el torn de treball, pensàvem. Però cap d’aquetes idees era l’encertada. Després de mitja hora, comencem a demanar explicacions a algú, però ningú sabia el que podia ocorre. Algunes persones comencen a escridassar i d’altres a plorar, però estàvem igual, cap de nosaltres sabíem el que estava succeint.
Ring ring ring .... sona el meu telèfon i en truca la meva mare, donant-me la noticia que a les 10:00 hores Indira Gandhi havia sigut tirotejada per dos guardaespatlles sijs, i a les 11:00 havia mort.
Després de rebre la noticia vaig informar al meu cosí i amic. La noticia s’anava escampant ràpidament per el tren, entre els sijs i hindús.
Van obrir la porta del vagó i centenars de policies van fer-nos baixar d’immediat del tren. La por s’anava apoderant de les persones, les mares agafaven als seus fills i els protegien dels sorolls, o tan sols del panorama tan esgarrifós d’un munt de policies armats fins a les dents.
Les persones comencen a baixar embogides, donant-se cops i amuntegant-se a sobre dels altres, no saben el que es poden trobar o bé el que els faran. Veiem com als viatgers no els hi deixen agafar cap de les seves pertinences i comencen a cridar. Jo i em meu cosí encara estem al tren amb moltes persones més. En canvi, el nostre amic va sortir del tren, i va ser l’últim cop que el vam veure.
De cop, un munt de policies va entrar en el tren amb barres de ferro, ganivets, pals i materials combustibles. Aquests van començar a pegar a tots els sijs, fins ferir-los o matant-los. Van cremar el tren i tot allò que trobaven al voltant. Finalment, ho vaig entendre, era una sanguinària massacre antisij provocada per la mort de la Primera Ministra a mans d’un sij.
El meu cosí i jo, el primer que vàrem fer va ser treure’ns el turbant i una polsera anomenada “kara” que també és un símbol d’identificació sij. Vam poder sortir d’aquell vagó de miracle, enmig de cossos morts i policies agredint a les persones. Tan sols vam començar a corre i corre, sense mirar enrere, el més ràpid possible.
No puc dir quants metres, o més ben dit quants quilometres vam córrer sense parar, sense respirar tranquil•lament, amb les cames tremolant i el cos suant. Per fi, vam trobar una mica de pau, allà no havia arribat la massacre, ells no estaven dins dels 3000 morts sijs. Vam anar a un “gurdwara” un dels pocs temples sijs que encara no havien cremat, i ens vam amagar allà durant dues nits, sense menjar ni veure, tan sols donant gràcies a Déu per seguir vius, donant gràcies per la nova vida.
Tan sols puc dir que vaig tornar a néixer.