SOCIETAT HINDÚ, EL SISTEMA DE CASTES

Trobaràs aquesta informació hiper mega resumida del que és el sistema de castes a la pestanya de CULTURA.

SOCIETAT HINDÚ, EL SISTEMA DE CASTES:
  La societat índia ha constat des de temps antics d'uns quants mils de grups tribals i laborals o les comunitats anomenades Jāti. La frase "sistema de castes" combina realitat i teoria - la realitat del sistema de Jāti predominant per tota la societat índia des de temps antics i el varna (classe/grup).

 Als primers texts indis com el manusmriti i els purana parlen de 'Varna', que significa ordre, natura, tipus o color. Agrupa la societat en quatre tipus principals idealitzats de la manera següent.

    Brahmins (estudiants, professors, sacerdots)

    Kshatriyas (guerrers, reis, administradors)

    Vaishyas (comerciants, agricultors)

    Shudras (artesans, proveïdors de serveis)

Tots els altres que no pertanyien a aquesta societat hindú, incloent-hi estrangers, els tribals i els nòmades s'anomenaven mlechhas i fins i tot els excomunicats eren "anaryas" (no-aris), s'havien de tractar com bàrbars contagiosos i intocables.

El sistema hipotètic donava el seu propi nínxol a cada grup, i pocs individus quedaven sense un paper clar. Segons el sistema de Varna, es demana que els brahmins visquin en la pobresa i la seva vocació primària era aprendre el veda, textos sagrats i temes seculars, ensenyar-ne als altres i pregar pel benestar de tot. L'ocupació principal del kshatriya eren habilitats marcials, protecció de la societat civil i el govern. Els vaishyas eren aquells ocupaven amb comerç, banca i activitats agràries incloent-hi la cria de bestiar, mentre que els sudras eren uns altres treballadors, artesans i proveïdors de serveis de tot tipus. 

Tots els varnas eren instats, sense excepció, per inculcar la no possessivitat, l'abstinència del robatori, la sinceritat, la no violència i la benvolença. Aquests també eren els mateixos atributs propiciats pel Jainisme i doctrines budistes. La creença més estesa que després de la mort, la gent renaixia a una casta més alta si havien dirigit una vida moral, o una casta més baixa si duien una vida immoral. Així, es pensava que els que servien funcions indesitjables, com els intocables, mereixien el seu destí, a causa del seu karma passat.

 Sota el sistema jati, una persona neix amb rols socials atribuïts i endogàmia, per exemple els matrimonis tenen lloc només dins d'aquell jati. El jati proporciona identitat, seguretat i estatus i ha estat històricament obert a canvis basats en influències econòmiques, socials i polítiques. 

Els intocables - Pariahs o Antyajas, eren en el fons de l'escala social i fins i tot ara realitzen les feines que ningú més no vol com eliminació de cadàvers, maneig de terra de nit o execució de criminals; Vivien als seus propis guetos a les perifèries de les ciutats i pobles i no se'ls permetia fins i tot sentir els vedes.